ommmmmmmmmmmm

low-fi

low-fi estilo bat bihurtu omen da. bada low-fi musika edo behintzat low-fi filosofiakin egindako diskoak.

mp3aren kulturarekin baditut nahiko disko low-fi bihurtu direnak. dela kalitatearen jetsiera (kopiaren kopia) edota hor barna lortutako kantuak, musika asko daukat zalantzazko kalitatea duena.

baina gero pentsatzen dut, baduela bere xarma. agian maila artistiko batean. ohitu behar al gera sekulako kalitateaz entzutera diskoak? perfekzioaren estetika horrek etorkizunik bai? ta hau azalduko dut.

MUNDUA PERFEKTUA AL DA? ZEOZERTAKO BALIO AL DIGU PERFEKTUA DEN ARTE OBRAK?

Agian bai, balioko zaio bere hortan eroso bizi denari, bere aberastasun txiroaren erdian bizi denari, bere bidea egin eta bizia begien aurretik nola eskapo egiten dion sofan esertzen denari. Bere bizitza egina duenari eta perfekzio hori, erosotasun hori, artearen bidez atzera-elikatua ikusi nahi duenari, azkenean perfekzioaren eldarnioarekin bere burua justifikatu, eztitu eta anestesiatu nahi duena.

Bizitza perfektua al da? Historia bukatu al da? Ba al dago aukerarik historiaren edozein momentu izoztu eta esateko hau da bukaera? Ez al doa dena mugimendu betiereko edo eterno batean? "perpetuum mobile" edo "betirako gailu" tresna batean bezela?

Orduan Arteak ezin du inoiz geldirik egon, ezin du entzulearen, begiralearen, sentitzailearen erosotasuna bilatu. Ezin du izan perfektua Arteak.

Estetika berrietan sartzen gera noizean behin.

ZURA BEC-EN

ZURA BEC-EN JOTZEN BERTSOLARI TXAPELKETAKO FINALEAN.

argazkiak: Urko Lasarte

Egun polita

Atzo benetan egun polita. Goizean goizetik abiatu ginen Barakaldora. Bertan giro paregabea sentitu zen egun guztian zehar. Goizean halere ez genuen hainbeste aukera eduki giroan sartzeko, hara-honuntza genbiltzan gure partehartze musikalaren nondik-norakoak argitzen.

Goizeko saioa eta gero hasi ginen gurea prestatzen. 4tan irten ginen oholtzara, 20 minutuko agerralditxoa. Gero dena jaso ta arratsaldeko saioaz gozatzera. Benetan hunkigarria izan zen gure ekarpen xumea egitea holako kultur ekitaldi erraldoiari.

Gero publikoan nahastera: Zutik askotan, gozatzen gure 8 bertsolarien lanarekin, odola ta garuna ta dena bor-borka. Izan ere, hori lortzen du bertsoak: gure arimako bazterrak nahastea, ukitzea, zurrunbilotzea,...

behin baino gehiagotan zutik jarri ginen txaloka. Une oso sentituak jendea abesten hasten zenean, BEC guztia bat eginda.

ta gero, buruz buruko protagonisten izenak bota zituztenean, eromena!

zoriontze asko eman beharrean nengoke, lehenik eta behin txapeldun haundiari, Maialeni, baina batez ere zorionak Euskal Herriari.

Zein ligatan jokatzen du herri bakoitzak?

Blogari katalanek aspaldi ekin diote subirautzaren debateari. Oso aurreratuak daude, nik esango nuke guk baino puskaz aurreratuago.

Uste dut BLOC GRAN DEL SOBIRANISME / http://blocgran.cat/?p=867 / delakoan hasi zutela analisi lan bat: zein ligatan jokatzen du kataluniak, estatu independiente bezela?

5 irizpide erabili zituzten: lurralde hedapena, populazioa, barne produktu gordina, errenta, etabar.

Horren arabera, adibidez Dinamarka edota Suizarekin lasai asko konparatu daiteke kataluniako estatua. Hoiekin 5 parametrotik 4tan dauka edo edukiko luke parekotasuna kataluniak.

Gerora, 5etik 3tan Austria, Finlandia, Suezia eta Taiwan-ekin, dauka parekotasuna haundia kataluniak.

Zein da Euskal Herriaren liga?

AMINATOU HAIDAR

http://vimeo.com/7894916

AMINATOU HAIDAR

Aminatou Haidar, Con el viento de cara from comunicast.es on Vimeo.

emakumeen musikaren presentzia irratietan

atera duzue inoiz kontua? zein da emakumearen presentzia gure irratietan?

ta euskal emakumeena?

etxean egin dut aproba. Nire Itunes-ean 2500 kantuetatik 500 emakumeek eginak edo abestuak dira.

hausnar dezagun, hausnar dezagun....

aste berezia euskal herria eta kataluniarentzat

aste berezia gure herrietan-

igandean bertsolari txapelketako finala egingo da barakaldon.

igandean ere 161 galdeketa deituak daude katalunian.



euskal herrian bertsolaritza euskaldun munduaren bihotza bilakatu da. gure mundu ikuskera, kosmobisioa. bertan inun baino gehiago, entzuten dira entzun beharrekoak. eta guzti horrek jendea erakarri du. ez da bakarrik birbaloratutako arte zahar bat. gure hitza da, gure doinua. euskalduntasunaren ahotsa. bertso-eskolak indartsu dabiltza, eta txapelketitisaz haratago, bertsolariek beraiek esaten dute plazetan eta saiotan (bertso bazkariak - afariak), jende asko dabilela.

Sarasuak planteatzen duenean hegemoniazko gizarte alorrak sortu behar direla non euskara nagusi izango den (nolabait bilinguismo kamutsaz haratago) bete-betean jotzen du, eta bertsolaritzak eredu bikaina erakusten digu.

abenduak 13an ere kataluniako bihotzak munduari hitzegingo dio. behetik gorako mugimenduan, gizarte zibilak antolatutako tsunamian, 161 herrietan bozkatu ahalko da kataluniaren independentziaz. galdeketa legalki ez da inkesta bat baino garrantzitsuago, baina sinbolikoki hartzen duen garrantzia ezin du inork ere alboratu.

12 egunkari katalanek editorial bateratua egin zuten. kataluniako subiranisten artean irakurketa bat nagusitzen ari da horren inguruan: ez ote den izan saio desesperatu bat subiranismoak hartzen ari duen indarra itzaltzeko. hau da, estatut kamustu eta "erraztu" bat (cepillado!!) eztabaidaren erdigunean jartzeko saioa.

azken batean, bi bihotz, bi bide, bi herri, euren ahotsaz jabetuz.

Egunkaria Libre!!!

http://egunkaria.info/

Egunkaria auzia
Ia zazpi urte pasatu dira Guardia Zibilak, Espainiako Auzitegi Nazionalaren aginduz, 'Euskaldunon Egunkaria' itxi zuela. Eraso judizial hark izugarrizko lurrikara politikoa eragin zuen Euskal Herrian, eta jasotako elkartasuna eta gizartearen erantzuna ere tamaina berekoa izan zen.


hizkuntza desberdinetan informazioa hemen:

http://egunkaria.info/international/

Razzia, mozala, erratza... inkisizioa

Vilaweb Kataluniar agerkari digitalean artikulu interesgarria.


David Fernandez
Ràtzia, mordassa i escombra
04.12.2009

Ràtzia és, segons la GEC, 'incursió armada en un territori per a robar o destruir'. Disculpin les molèsties i perdonin les disculpes, però territori de ràtzia és Euskal Herria des de fa deu dies. Dia 25 de novembre a la matinada: 34 joves bascos detinguts per una colla d'encaputxats i 6 joves més que no se sap on paren. Il·localitzats, vés per on!, per resolució de Grande Marlaska, perquè portaven el mòbil apagat i els senyors de la porra no trobaven el senyal del GPS. L'any 1984, també a Euskal Herria: tecnorepressió telemàtica i control social cibernètic. Però sempre nit i boira, en la ràtzia de la particular 'nit dels llapis' de Rubalcaba: negra nit policíaca i espessa boira judicial que roba temps de vida i destrueix militàncies dels més joves. I que ja no sap ni què diu ni de què acusa ni per què brama 'terrorisme' on solament és capaç de trobar cartells, adhesius i compactes. Gran descoberta. Però cap arma. Cap detonador. Cap explosiu.

Mordassa és, segons la GEC i en sentit figurat, 'allò que impedeix de parlar, d'expressar-se lliurement'. En sentit cru i gens figurat és l'insòlit judici a Egunkaria que començarà el dia 15 de desembre al cau d'excepció de l'Audiència Nacional espanyola. Sis anys després l'estat que el va tancar no presenta cap càrrec: bona, aquesta, per començar! No han trobat res, ben res, en sis anys i, malgrat això, demanen catorze anys de presó per a Martxelo Otamendi per cortesia estricta de l'acusació popular del foll ku-kux-klan hispànic, aquesta mena de talibans antiterroristes que pul·lulen pels passadissos del TOP demanant que la foguera cremi més, més alt i que arribi fins al darrer heretge. Egunkaria, molt més que mordassa: els van matar i arrabassar i res no va passar. O sí: van dir 'terrorisme' on solament hi havia lletra impresa, anys d'esforç social compartit i un projecte de país afaiçonat per l'èuscar. No hi van trobar pas cap arma. Ni cap detonador. Ni cap explosiu.

Escombra, segons la GEC, és l'estri per a netejar el paviment de brossa i pols. 'Els escombrarem a tots del carrer, va dir Jose Maria Aznar l'any 2000. I tots vol dir que no en resti ni un, és clar. 'Xusma' en deia Sarkozy. I Ordenances del Civisme és el nom autòcton que escombrar té a la Barcelona d'aparador, botiga del món, port de creuers i casa sense sostre de 4.000 invisibles i 300.000 pobres. Escombrada general és, tal vegada, que dels 400 gihadistes detinguts a tot l'estat des del 2001 solament un 5% tinguin condemna ferma i pocs per delictes de terrorisme. Si apel·lem a la valentia, punt mitjà entre la covardia i la temeritat, caldria dir-ho amb el nom que toca: l'ombra de l'estat d'excepció i la sospita permanent islamòfoba contra els nostres nous veïns. Molt més que escombra: la negligent, perversa i embogida lògica antiterrorista és una aspiradora nuclear. Tot ho xucla i tot ho malmet. Van dient 'terrorisme' on les troballes són antològiques: detergent Dixan, posem per cas. Fet i fet, en el judici dels 11 del Raval han estat incapaços d'aportar cap prova. I com que les proves no apareixien, el fiscal ha tingut la gran idea magnànima de doblar la sol·licitud de presó i passar de 9 anys a 20. I això que no han trobat armes. Ni detonadors. Ni explosius.

Detonen la democràcia, esmicolen les garanties jurídiques i dinamiten l'estat de dret. Això, rai. I podríem prosseguir. Ràtzia, mordassa i escombra és també, ben mirat, que els dotze del patíbul (del patíbul dels dotze del Tribunal Constitucional), duguin la sobirania popular, després del ribot de Guerra, directament a l'escorxador. De pidolar que no s'extralimitin gaire amb la serra elèctrica, uns altres dotze en diuen, curiosament, 'la dignitat de Catalunya'. Poc anem bé, oi? Semblaria que no. A la llum de fets tan negres, foscos i obscurs.

Però cal no plegar els braços ni mirar a l'altra banda ni deixar de fer res, que és la pitjor cosa que es pot deixar de fer en aquests casos. Mal dades? Tímid somriure: per contestar la ràtzia contra el jovent basc 20.000 manifestants van aplegar-se dissabte a Bilbao. Somriure esbossat: contra el tancament d'Egunkaria, Berria té avui 24.000 accionistes i 54.000 lectors. I contra el desordre inconstitucional, 163 consultes. Dialèctica concreta que continua dirimint la batalla campal entre llibertat i seguretat, entre estat de dret i dret d'estat i entre paraules fèrtils i silencis densos. Etimologia dissident i gramàtica exacta quan el diccionari és avui l'arma de reconstrucció en massa més potent. Diu les coses com són: desconstrueix els eufemismes en un tres i no res, ensorra la mentida abans d'enxampar el coix i, a les planes que conté no hi cap impostor. Posem per cas el mot de moda: 'terrorisme'. GEC: 'dominació pel terror'. Que ho demanin als joves de Segi, als directius torturats d'Egunkaria o als nous veïns agafats al Raval com van ser detinguts, a què van ser sotmesos i com van pretendre dominar-los. I si, als jutges salvapàtries de l'Audiència, no els agrada la resposta..., que detinguin el diccionari, desarticulin el llenguatge i empresonin els mots 'ràtzia', 'mordassa' i 'escombra'. Però que no es descuidin de consultar una paraula: 'inquisició'.

ta zer dut mediku jauna? bertsolaritis agudoa

hala nabil azken boladan. egun guztian bertsuak buruan ta askotan ahotan ere. lagun bat ta biok txingudiko bertso eskolan hasi gera, pasa digute doinutegia, BEC-en joko dugu, eta abar bero bat.

gailurra hortxe dagoenean

bertsolari txapelketa nagusia BEC-en: ZURA!!!!

Sarrera guztiak salduak...

8 bertsolariak prest...

Irrika orokorra...

ta hara sorpresa!!

ZURAk joko dugu arratsaldeko saioaren aurretik. 3:30tan.

Joaten zareten guztiak ziuraski ero-modun bokata bukatzen, ahulkia bilatzen edo azken zigarroa egiten egongo zarete,
baina jakin ZURAk 4 kantuko emanalditxoa egingo dugula. noski, tartean bertso txapelketako kantua: BERTSOKA-BERTSOKA.

ABENDUAK 13, BERTSO TXAPELKETA NAGUSIA.
ZURA BEC-EN 3:30tatik 3:55era.
arratsaldeko saioaren aurretik.
(4tan hasten da arratsaldekoa).

EGUNKARIA LIBRE!!!